El carrer de les Camelies ha sigut enormement llegit, pero se n'ha parlat poc. ¿De que parla? D'una noia que abandona l'agulla per fer senyors i que no abandonara mai la prostitucio, ni tan sols quan te diners i una torre plena d'estatues. Cecilia Ce camina i camina per Barcelona. ¿Que busca? La identitat perduda perque tothom li n'atribueix una. La llibertat de caminar fora del compas que marca la norma social. Per alla on passa, les seves cames pertorben els homes i projecten fantasies sexuals. Aquesta es l'arma de doble tall de Cecilia Ce. Com diu Stefanie Kremser al postfaci: "els homes i les dones, com que no tenim remei, ens fem servir els uns als altres. Que l'us i l'abus si cal siguin mutus."La Rambla on tot comenca, l'Eixample on es engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda... Un viatge al fons de la nit, una exploracio de la intemperie."La Cecilia es una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final es una veritable heroina que ha apres a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova forca. Una cacadora que esdeve presa. Massa forta per morir com a victima, fins i tot com a victima de violacions multiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983) era filla única d'una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa "s'aprèn més". Casada i amb un fill, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d'escriptors formada sota els auspicis de la nova República.La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l'obliga a exiliar-se el 1939 a París, on coneix el seu company de vida i mentor, Armand Obiols. S'hi queda a viure i és a l'exili primer a París i més endavant a Ginebra que es construeix com a artista, amb poemes i contes en una primera etapa, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l'autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979, Rodoreda no torna definitivament a Catalunya, on mor quatre anys més tard.